Tot apilat.
Prestatges buits.
Sis anys tancats en caixes de cartró on algú hi ha escrit alguna paraula amb retolador gruixut.
M’han deixat una taula i l’ordinador per que continuï treballant mentre ells carreguen el camió. Els escolto discutir pel precinte i els ordinadors…
Veure-ho tot tan buit … em sap greu pensar que és l’últim dia que estem aquí.
El fil musical deixa anar una cançó …
“Cajas de cartón amontonadas en la entrada “¿Esto de quién es?” “si no te importa me lo quedaré” “te noto al hablar una forzada naturalidad” me puedo reír y a solas llorar Corazón de mudanza tengo el corazón de mudanza corazón de mudanza” …
SOMRIC.
A vegades la vida té això, et regala moments especials i els hi posa música per que els puguis recordar!
Tot i que he de reconèixer que no ens escau una cançó de mal d’amors.
Marxem a un despatx al barri vell, vistes a la Catedral. Tindrem jardí, llum natural i el tinc quasi quasi convençut per què compri una màquina de cafè on escaquejar-nos a fer sabreig…
Podrem rebre millors als clients, millors presentacions, i ens sobrarà inspiració!
Ara sona un rock&roll! No entenc el que diu però el canvi és a millor!
Com el nostre!
COM TOTS!
Membre exclusiu de 
